23.2.11
Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac
hola a tothom,
no entenc que va passar, volíem fer una sortida normal, en un dia normal, a un lloc normal, amb uns companys normals amb bicis normals... i de cop ens varem trobar enmig de Matadepera, fent la volta al massís de la Mola, a la Serra de l'Obac. El Josep M. Plademunt s'havia baixat el track de la sortida d'internet i el David Rubiales i jo el seguíem com si portés la flama de la llum.
Aviat varem començar a pujar per camins plens de pedra solta, amb pendents de més del 20%. Un cop a dalt varem trobar el Pou de Gel. Aquests pous són construccions de pedra, normalment ciruclars, amb l'entrada mirant al nord per conservar millor el fred. A l'hivern s'omplien de gel i neu i es feien servir per sonservar aliments més enllà dels dies hivernals.
A partir d'aquí el camí es fa més estret per la vegetació abundant, que ens obliga a baixar la barbeta quasi al manillar, per no deixar-nos el cap a alguna branca baixa. També comencem a trepitjar pedra viva i comencem els primers barrancs, als que no ens atrevim ni a mirar.
Montserrat es veu al fons a l'esquerra, emergint d'un mar de núvols i boira, amb el sol reflexat a les seves roques.
La formació de la Serra de l'Obac recorda Montserrat i em pregunto si no forma part de la mateixa formació geològica, trencada pel riu Llobregat, amb el pas de milers i milers d'anys.
Trobem molta gent, petits i grans, passejant per la muntanya. Algun despistat que ens pregunta pel "parking" enmig de la muntanya, i al que no varem poder ajudar, malauradament.
El camí continua estret i ple de vegetació, a vegades hem de baixar de la bici, perquè és impossible seguir, roques o pendents infranquejables. Sovint parem per verificar la ruta i no perdren's.
Comença la baixada, i plens de fang arribem al Puig de la Bauma, una construccuó de cases (ara és un museu, restaurant i petit hotel), edificat aprofitant que la forma de la roca viva permet construir dins de la muntanya, a recer de la pluja.
Seguim camí cap a Mura, pole antic (fundat abnas de l'any 1.000 d.C). El poble queda esfonçat i tots els accessos tenen una pendent inclreïble.
Ens trobem a la meitat del camí, perdent alçada i circulant per camins plens de forats i reguerots, que ens obliga a desmuntar i seguir a peu. Ara el paisatge és especial, parets de roca, petites arestes solitàries que recorden fotos del Far West, carenes muntanyoses encadenades que es perfilen sota el cel, cada una amb un to de gris diferent fins arribar al verd de la més propera. Tenim un país increïblement bonic.
Alguna cosa ens diu que és moment de dinar, i no és que el David estigui fart de menjar barretes energètiques, és que son les dues de la tarda i portem moltes hores d'excursió.
Parem a la riba del riu Ripoll, en un lloc que es diu l'Arenal, a on hi ha un xiringuito. Ens fan botifarra de dos pams amb patates fregides. Sense comentaris.
Seguim camí, ara de pujada (i quina pujada) fins al camí de pujada a la Mola. Hi ha moments que sembla que no t'arribi l'aire als pulmons de tanta pendent que hi ha.
La baixada fins a Matadepera és espectacular i molt segura.
Agafem velocitat i ja hi som.
Be, a les fotos podeu veure el que us he explicat. Han estat gairebé 60 km de camí, però, com sempre, hem acaban amb aquella sensació indescriptiple de satisfacció.
Rafael Hernández
15.2.11
Sessió informativa - seguro sanitari Mapfre
Hola a tots!!!
el proper dia 25 de febrer, durant la reunió mensual del Club, ens visitara la Montse Gascón; que ens informarà del seguro sanitari de Mapfre: Caja Salud Familiar.
Es tracta d'una assegurança mèdica privada a un preu exclusiu.
Si voleu més informació al respecte, veniu a la reunió del divendres 25 i la Montse us informarà de tot.
Salud!!
11.1.11
Pujada al Turó de l'Home
Hola a tots,
Els dimarts 4 de gener de 2011, 4 clicistes varem iniciar l'ascenció al Turó de l'Homes des d'Arburcies. Pel nostre club anàvem el David Rubiales, en Josep M. Plademunt i en Rafael Hernández; també ens acompanyava en Jaume de Santa Susanna.
El temps era molt bo, malgrat el fred intens que es concentrava en peus i mans.
Ens havíem abrigat força be, amb guants d'hiverna i gorros de llana sota el casc, però al passsar per les basses i veure el gel, encara continuavem amb sensació de fred.
En poques hores érem al Coll de Te, prop del convent de Santa Fe, tancat des de fa anys, i a on els companys en varen ajudar a arreglar la unica punxada de la sortida. Feia gràcia veure com els dits no responien pel fred i costava fer anar les eines.
Enrere havíem deixat els boscos de pins i matolls, per deixar pas a boscos de cedres, i més tard a grans extensions de faig. A més tota la pujada està decorada amb petites sequoies americanes. Arbres portats d'Amèrica fa 200 anys, i que han arrelat perfectament a les valls del Montsney. La mostra de sequoies més gran del Parc del Montsenys es poden veure a Santa Fe, just davant de l'oficina d'informació.
Vàrem aturar-nos en aquesta ofician a escalfar els peus i menjar una mica, donat que tots els restaurants estaven tancats i no varem poder prendres ni una tassa de cafè calent, per alegrar el cos.
En acabat ens posem en marxa per ler l'ultima etapa. La fem per carretera i ja no pararem fins al final.
Havíem sortit a les 9.00h d'Arbucies i arribàvem al Turó de l'Home a ls 14.00h. Fer les fotos de rigor i ales 16.00h ja estàvem de toranda als cotxes, amb aquella sensació inigualable d'haver acabat la feina amb èxit.
Per justificar l'esforç, el fred i el cansament ens varem regalar un bon entrecot de Girona i un bon vi català que ens va ajudar a pensar la propera sortida.
Aquesta pujada la dedico al Lluís Carrion, perquè s'acabi de recuperar bé i molt especialmeent al Jesús Gallego, perquè es millori i aviat tornia a sortir amb tots nosaltres.
Una abraçada a tots i Bon Any 2011
Rafael Hernández
4.1.11
Renovació de llicències 2011
BON ANY!!!!
Us informem que el divendres 21 de gener farem la reunió anual per renovar les llicències federatives.
Tots els que estigueu interessats en que us la tramitem haureu d'assistir a la propera reunió i portar els calers.
Llicència Cicloturista
Pels que ja la teniu d'anteriors anys, només s'hauran de comprovar les dades i avisar si hi hagués qualsevol canvi, i pels que us la feu per primera vegada, haureu d'omplir la fitxa i portar una fotocopia del DNI.
Els menor de 18 anys hauran de portar també un certificat mèdic.
Preu: 59 €
Llicència UCI
Per aquests tipus de llicències, a part de la fotocopia del DNI haureu de portar també el certificat mèdic.
Preu: 79 €
Us esperem a tots el divendres 21!!!
17.11.10
Curs de suspensions
Hola bikers,
Us passo una informació que us pot ser molt útil.
La botiga bicicletes ESCAPA de Sabadell organitza el proper 23 de Novembre un curs sobre suspensions. Si algú vol aprofondir més en mecànica de bicicletes ja ho sabeu.
Teniu tota l'informació a: http://www.biciescapa.com/activitats/curset-mecanica-de-suspensions/
5.11.10
sopar CCC - 19 de Novembre
hola a tots!!!
com cada any, pel mes de Novembre, celebrem el sopar de germanó del Club.
Aquest any serà el divendres 19 de Novembre al restaurant del Santurari de la Misericordia de Canet.
El menú constarà d'n pica-pica, un segon a escollir, postre i beguda.
Preu: 25 €
Aquest mateix cap de setmana us adjuntarem el menú perquè podeu anar decidint el que voleu de segon.
Cal reservar amb una setmana d'antelació, així que si us animeu ens deixeu un correu electrònic
clubciclistacanet@hotmail.com o ens truqueu al 665 63 71 88.
fins aviat!!!
properes curses (6 i 7 de Novembre)
Dissabte 6 de Novembre: Marxa Nocturna de Pineda
Diumenge 7 de Novembre: Orrienca 2010
Diumenge 7 de Novembre: orientació en BTT - Hostalric
info: www.grionsorientacio.cat
18.10.10
Primera pedalada a terres galegues
Desde el nostre enviat especial a terres gallegues, ens arriva la cronica de la seva primera pedalada:
BONA NIT A TOTS.
EL PASSAT DIUMENGE VAIG FER LA PRIMERA PEDALADA COMO A CICLISTA CORUNYES, RUTA DEL XISTRAL-MONSEIVANE A VILALBA.
AQUI ELS AVITUALLAMENTS SON DE XORIÇO, FORMATGE DE TETA GALEGA, PA DE POBLE I FINS I TOT BIRRA.
EL RAFA HEM VA ENVIAR UN MAILLOT DEL CLUB CICLISTA DE CANET, I AL FINAL, M,EL VAIG DEIXAR A CASA.
LES RUTES PER AQUESTES LATITUTS SON DIFERENTS. NO PUJEN TANT PERO TENS HERBA, PEDRA Y FANG, ES A DIR, DURILLA.
UNA ABRAÇADA A TOTS.
TONI LATRE
Toni, esperem poder fer un intercanvi catala-gallego i disfrutar així d'avituallaments com aquests!!!!
una abraçada i fins aviat
29.9.10
SELENIKA
Varem sortir a les 6,00h de Canet, el Lluís Jofre i jo. Arribem a Navarcles a les 7,00h, demanem el dorsal, esmorzem una mica (et donen cafè i coca) i ens posem a la cua.
1.313 persones amb les seves 1.313 bicicletes i les seves 2.626 rodes… tot un espectacle.
A les 8,02h donen la sortida, la temperatura era de 7º C. però no notàvem el fred.
Els primers kilòmetres son una mica pesats perquè hi ha algun pas estret i es fan colls d’ampolla. Només els primers no es troben aturats.
El recorregut ha esta maco, per paratges que abans mai havia vist, entre Navarcles i Moià. Zona molt bona pels bolets.
La carrera ha transcorregut sense incidents per nosaltres. Les nostres màquines han respòs a la perfecció. Ni punxades ni trencadisses, ni res de res. Ara feia pena veure a tanta gent pujant o arreglant canvis a última hora.
La organització de la carrera és molt bona: 4 controls on hi ha menjar i beure (sucs, barretes, fruits secs, pa de pessic amb fruites, aigua, coca cola, etc.), servei mèdic i servei mecànic. Portes un num. de telèfon d’urgència per si tens un accident i et venen a buscar a on estiguis si no pots tornar. Al final et donen el dinar, un regal, la teva foto de la carrera i un certificat amb el temps que has fet. En el meu cas han posat les dades de l’any passat i les d’aquest…i he millorat !!!!
Els participants tenen un alt nivell, només dir que els primers l’han fet en menys de 4 hores, i son 108 Km, amb totes les seves dificultats.
Nosaltres hem esta 8,57 minuts (20 minuts menys que l’any passat amb un km més) he arribat en el lloc 1.063 amb una mitja de 12,1Km.
Jo estic molt satisfet d’aquests números, encara que algú pensarà que no són gaire bons. A mi m’és igual, jo em comparo amb mi mateix. Ja et dic que el nivell és molt alt.
Be, no et vull fer més rotllo. Segurament l’any que ve no la faci, penso que amb 2 anys seguits ja n’hi ha prou, però si us animeu potser sí que vinc….
Una abraçada
Rafa
Gracies Rafa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)