trista noticia

Estimats companys, aquest missatge es per informar-vos sobre una molt trista noticia. El nostre company i amic Jordi Montero va morir el passat 15 de novembre a l'edat de 37 anys a causa d'un accident laboral. En Jordi era estibador del port de Barcelona, tenia 37 anys i estava casat amb 3 fills. El funeral es celebrarà a Barcelona el divendres 18 de novembre. Nosaltres, el Club Ciclista Canet, des d'aquí volem enviar a la família d'en Jordi el més sentit condol.

Pedalada contra el canvi climàtic

L’Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament es va adherir, un any més, a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Per tal conscienciar la ciutadania sobre la necessitat d'evitar l'ús del cotxe a la ciutat a favor de l'ús del transport públic i altres modes de transport més sostenibles.

Per això varem organitzar, juntament amb la col·laboració del Club Ciclista Canet una sortida sostenible el passat diumenge 9 d'Octubre.

Moltes gracies per la vostra participació!!!!!

aqui teniu algunes de les fotos. Més fotos i el video de la sortia sa nostre facebook

FORÇA PEDALS!!!

NOTICIES

Hola bikers!!!

1. Us volem recordar que tornem amb les reunions mensuals després de les vacances. Com sempre seran l'últim divendres de mes a les 22h a la seu del club.
2. A partir d'aquest diumenge les sortides seràn en horari d'hivern. És a dir, que podrem dormir 1/2 horeta més!!!!! (cosa que servidora agraeix ;) Ens veiem doncs aquest diumenge a les 8!!!
3. Aquest diumenge fan la Marxa d'Arenys de Munt. Alguns del club hi anirem, per qui es vulgui apuntar. La resta ens veiem en bici!!

Força pedals!!!

XI CEBRIANENCA BTT 2011

Hola bikers!! ja tornem a ser aquí després de les vacances i per retornar a l'activitat normal començarem amb una CLÀSSICA!!!! LA CEBRIANENCA El proper 4 de Setembre els JABALI BIKERS organitzen, un any més, La Cebiranenca BTT 2011 amb nou recorregut. Per a més informació consulteu CEBRIANENCA. Fins el proper 4 de setembre!!!

fotos Pedalada!!!

hola amics, ja tenim aquí les fotos!!! per veure-les només heu de clickar "view my gallery" a la dreta del blog en l'apartat "fotos". Esperem que us agradin!!!

classificacions Pedalada

classifiació cursa llarga

classificació cursa curta

classificacions per edats: fins a 20 anys

de 21 a 30 anys

de 31 a 40 anys

de 41 a 50 anys

majors de 50 anys

col·laboradors

A pocs dies de la Pedalada volem agrair als tots el col·laboradors el seu suport un any més.

• amargant
• isostar
• different bikes
• siempre en play
• bayer
• temps canet
• not

Gracies a tots!!!

XVII Pedalada Popular 19 de juny

hola bikers, el diumenge 19 de juny el Club Ciclisme Canet organitzem la XVII Pedalada Popular Vila de Canet. Com cada any, la pedalada tindrà dos recorreguts, un de 25km i un més curt de 12km. Es tracta d'una prova popular no competitiva que us permetrà disfrutar de boniques vistes però sense oblidar corriols i trialeres pels amants de la BTT!!! Les inscripcions s'obriran el mateix dia a partir de les 8h. Preu: 10 € Sortida de la prova: 9h A l'arribada tots els participants gaudireu d'un bon esmorzar, obsequis i sortejos.

Adjunt trobareu el triptic d'inscripció. Podeu omplir-lo i portar-lo el mateix dia de la prova.

Us hi esperem a tots!!!!

Mitja Marató Costa Barcelona Maresme 2011

http://www.youtube.com/watch?v=htgADUhNrKY

Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac‏

hola a tothom,

no entenc que va passar, volíem fer una sortida normal, en un dia normal, a un lloc normal, amb uns companys normals amb bicis normals... i de cop ens varem trobar enmig de Matadepera, fent la volta al massís de la Mola, a la Serra de l'Obac. El Josep M. Plademunt s'havia baixat el track de la sortida d'internet i el David Rubiales i jo el seguíem com si portés la flama de la llum.

Aviat varem començar a pujar per camins plens de pedra solta, amb pendents de més del 20%. Un cop a dalt varem trobar el Pou de Gel. Aquests pous són construccions de pedra, normalment ciruclars, amb l'entrada mirant al nord per conservar millor el fred. A l'hivern s'omplien de gel i neu i es feien servir per sonservar aliments més enllà dels dies hivernals.

A partir d'aquí el camí es fa més estret per la vegetació abundant, que ens obliga a baixar la barbeta quasi al manillar, per no deixar-nos el cap a alguna branca baixa. També comencem a trepitjar pedra viva i comencem els primers barrancs, als que no ens atrevim ni a mirar.

Montserrat es veu al fons a l'esquerra, emergint d'un mar de núvols i boira, amb el sol reflexat a les seves roques.

La formació de la Serra de l'Obac recorda Montserrat i em pregunto si no forma part de la mateixa formació geològica, trencada pel riu Llobregat, amb el pas de milers i milers d'anys.

Trobem molta gent, petits i grans, passejant per la muntanya. Algun despistat que ens pregunta pel "parking" enmig de la muntanya, i al que no varem poder ajudar, malauradament.

El camí continua estret i ple de vegetació, a vegades hem de baixar de la bici, perquè és impossible seguir, roques o pendents infranquejables. Sovint parem per verificar la ruta i no perdren's.

Comença la baixada, i plens de fang arribem al Puig de la Bauma, una construccuó de cases (ara és un museu, restaurant i petit hotel), edificat aprofitant que la forma de la roca viva permet construir dins de la muntanya, a recer de la pluja.

Seguim camí cap a Mura, pole antic (fundat abnas de l'any 1.000 d.C). El poble queda esfonçat i tots els accessos tenen una pendent inclreïble.

Ens trobem a la meitat del camí, perdent alçada i circulant per camins plens de forats i reguerots, que ens obliga a desmuntar i seguir a peu. Ara el paisatge és especial, parets de roca, petites arestes solitàries que recorden fotos del Far West, carenes muntanyoses encadenades que es perfilen sota el cel, cada una amb un to de gris diferent fins arribar al verd de la més propera. Tenim un país increïblement bonic.

Alguna cosa ens diu que és moment de dinar, i no és que el David estigui fart de menjar barretes energètiques, és que son les dues de la tarda i portem moltes hores d'excursió.

Parem a la riba del riu Ripoll, en un lloc que es diu l'Arenal, a on hi ha un xiringuito. Ens fan botifarra de dos pams amb patates fregides. Sense comentaris.

Seguim camí, ara de pujada (i quina pujada) fins al camí de pujada a la Mola. Hi ha moments que sembla que no t'arribi l'aire als pulmons de tanta pendent que hi ha.

La baixada fins a Matadepera és espectacular i molt segura.

Agafem velocitat i ja hi som.

Be, a les fotos podeu veure el que us he explicat. Han estat gairebé 60 km de camí, però, com sempre, hem acaban amb aquella sensació indescriptiple de satisfacció.

Rafael Hernández